| TOTS SANTS | ||||||||
|
||||||||
|
|
Els dies previs a Tots Sants ja hi ha certa activitat per preparar la
festa. Es pot veure la brigada municipal realitzant feines de neteja a
la vorera de la carretera de Montbrió que condueix al cementiri
actual. Al mateix temps, en un moment o altre, moltes persones s'acosten
al cementiri per adecentar les tombes que posseeixen. Si fa falta les
netegen o les emblanquinen de nou, millorant el seu aspecte. Prop ja del
dia de Tots Sants, les tombes s'acaben de guarnir amb flors. També
és costum, encara que cada vegada més en desús, col·locar
sobre la tomba les fotografies dels difunts que hi són enterrats,
costum que abans era molt habitual i inclús més significatiu
que col·locar flors. |
|
|
|
Les castanyades, actualment, s'organitzen de dues maneres clarament diferenciades, les minoritàries, normalment d'àmbit privat i les obertes a tothom i de caire més organitzat. Aquestes últimes se celebren sempre el dia 31 al vespre i, segons com, s'allarguen durant bona part de la nit. Antigament a Cambrils la castanyada no tenia aquests plantejaments. Consistia senzillament a menjar-se-les en família després de sopar el dia 31, o bé, després de dinar el dia 1. Com a molt, al bar de La Cadira, tenien preparades unes quantes safates amb panellets i castanyes la nit del 31, però mai amb els nivells de gresca que s'estableixen actualment.
Als menjars dels dies que envolten Tots Sants també hi ha dos elements gastronòmics molt tradicionals d'aquesta època. El moniato, que es fa al forn o fregit, i el codonyat que completa les postres protagonitzades pels panellets i castanyes. L'altre gran protagonista del dia serà el cementiri amb la tradicional visita als difunts. Durant tot el dia 1, el seguici de persones és continu i durant una estona la gent resta a la tomba familiar, on diposita flors o passeja pels carrers que configuren la disposició de les tombes. |
||||||
![]() "El panellet, component essencial a les postres dels dies que envolten Tots Sants, ..." (Foto: Arxiu Anjub) |
Abans, però, hi havia dos actes a Cambrils que eren quasi obligats
aquest dia: la Missa Major i la representació del "Don Juan
Tenorio". La Missa Major se celebrava al matí i prenia un
caire de força solemnitat. Això no treia que algun rector
amable tingués per costum convidar desenfadadament els cantaires
de la Missa a menjar panellets i castanyes a la rectoria. |
El dia 2, dia de Difunts, clou el petit cicle festiu de Tots Sants. Els actes litúrgics seran els únics elements existents aquest dia dedicat a la pregària pels difunts. Antigament a Cambrils durant el matí se solien oficiar tres misses, distribuïdes de la manera que el rector cregués més convenient, i fins i tot es podien oficiar totes tres seguides com feia Mn. Josep Manresa. A la tarda la gent, principalment dones, acudia al cementiri on es resava el rosari. Aquest costum continua totalment vigent en l'actualitat, i a la tarda del dia de Difunts es manté aquest moment d'oració.
Ja hem constatat que la mort es fa palesa la festivitat de Tots Sants,
però també apareixen elements que estan estretament relacionats
amb ella. Les ànimes, la seva ascensió al cel o la seva
estada al purgatori han esdevingut premises de la cultura parlada d'aquests
dies, i com és el cas de les dues dites que hem recollit aquí
a Cambrils, bases d'expressions populars. Una de les dites expressa una
advertència a l'hora de confiar en la gent i sentencia que no et
pots fiar de ningú, diu senzillament: "No es pot fer bé
ni a les ànimes del purgatori". L'altra, no tan dràstica,
pren un aire irònic per denunciar que algú s'ha deixat un
encès i diu: "Per qui crema aquest llum? Per les ànimes
del purgatori?"
|
|
|||
|
|