Els dies previs a Tots Sants ja hi ha certa activitat per preparar la festa. Es pot veure la brigada municipal realitzant feines de neteja a la vorera de la carretera de Montbrió que condueix al cementiri actual. Al mateix temps, en un moment o altre, moltes persones s'acosten al cementiri per adecentar les tombes que posseeixen. Si fa falta les netegen o les emblanquinen de nou, millorant el seu aspecte. Prop ja del dia de Tots Sants, les tombes s'acaben de guarnir amb flors. També és costum, encara que cada vegada més en desús, col·locar sobre la tomba les fotografies dels difunts que hi són enterrats, costum que abans era molt habitual i inclús més significatiu que col·locar flors.

La gastronomia també té un paper important durant aquesta festa. Uns quants dies abans ja es poden veure els panellets exposats a les vitrines de les pastisseries, botigues d'alimentació o supermercats, amb més o menys grau d'elaboració casolana, ja que aquest producte, a causa de l'alt nivell de consum que ha assolit, ha estat sotmès també a la industrialització.

El panellet, component essencial a les postres dels dies que envolten Tots Sants, no ha estat sempre, però, a l'abast de tothom. A Cambrils, el preu del sucre havia provocat durant alguna època que no totes les famílies es poguessin permetre menjar panellets. La família que els podia tenir a taula, o bé els feia a casa o els comprava a la botiga. L'elaboració casolana la solien realitzar les dones de la família. Decidien en quina casa farien aquell any els panellets i un dia de la setmana anterior a Tots Sants es trobaven tota una tarda o un matí i preparaven panellets per a tots els familiars. La cocció es realitzava a casa d'algun forner que no tingués inconvenient a prestar una mica d'espai del seu forn i quedaven així llestos els panellets, que amb més o menys quantitat arribarien a Tots Sants.

Abans, però, hi havia dos actes a Cambrils que eren quasi obligats aquest dia: la Missa Major i la representació del "Don Juan Tenorio". La Missa Major se celebrava al matí i prenia un caire de força solemnitat. Això no treia que algun rector amable tingués per costum convidar desenfadadament els cantaires de la Missa a menjar panellets i castanyes a la rectoria.

A la tarda, a les sales de La Cadira, del Centre Catòlic o de l'Agrària i possiblement del Pòsit, es posava en escena el "Don Juan Tenorio". Aquesta obra de l'època romàntica, escrita en vers per Zorrilla l'any 1844, s'esqueia molt bé, pel seu contingut, representar-la el dia de Tots Sants, ja que conté elements com el cementiri i la pròpia mort.

L'argument de l'obra es desenvolupa al voltant de la figura de Don Juan, jove llibertí que bromeja sense respecte amb els morts, i alhora home de fortunes amoroses, de qui les dones irresistiblement s'enamoren, malgrat que ell les enganyi. Don Juan però rebrà la lliçó de l'amor veritable que acabarà sentint per una dona, Doña Inès. Don Juan, que sap la seva mort propera pels vaticinis que li han estat fets, no només s'alliberarà del seu fatídic destí sinó que sortirà de l'afer convertit en un veritable heroi.

EL DIA DE DIFUNTS

El dia 2, dia de Difunts, clou el petit cicle festiu de Tots Sants. Els actes litúrgics seran els únics elements existents aquest dia dedicat a la pregària pels difunts. Antigament a Cambrils durant el matí se solien oficiar tres misses, distribuïdes de la manera que el rector cregués més convenient, i fins i tot es podien oficiar totes tres seguides com feia Mn. Josep Manresa. A la tarda la gent, principalment dones, acudia al cementiri on es resava el rosari. Aquest costum continua totalment vigent en l'actualitat, i a la tarda del dia de Difunts es manté aquest moment d'oració.

DITES POPULARS

Ja hem constatat que la mort es fa palesa la festivitat de Tots Sants, però també apareixen elements que estan estretament relacionats amb ella. Les ànimes, la seva ascensió al cel o la seva estada al purgatori han esdevingut premises de la cultura parlada d'aquests dies, i com és el cas de les dues dites que hem recollit aquí a Cambrils, bases d'expressions populars. Una de les dites expressa una advertència a l'hora de confiar en la gent i sentencia que no et pots fiar de ningú, diu senzillament: "No es pot fer bé ni a les ànimes del purgatori". L'altra, no tan dràstica, pren un aire irònic per denunciar que algú s'ha deixat un encès i diu: "Per qui crema aquest llum? Per les ànimes del purgatori?"

El primer de novembre esdevé un exemple més de la vinculació entre el calendari litúrgic i la cultura popular. Tots Sants és tan important pels seus aspectes religiosos com pels que fan referència a elements tradicionals i populars.

CEMENTIRIS PARROQUIALS A la fotografia superior podem veure els nínxols de l'antic cementiri parroquial, que estava situat a la part posterior de l'Ermita del Santuari de la Mare de Déu del Camí. Habitualment els cementiris s'ubicaven a prop del nucli urbà. El creixement demogràfic va provocar, però, que s'inaugurés l'any 1925 l'actual cementiri, que es troba al costat de la carretera de Montbrió a l'alçada d l'autopista. El camí més habitual per desplaçar-se que utilitzava la gent abans de l'aparició d'automòbils era el "camí del cementiri" que voreja el Pinaret i les instal·lacions esportives per la banda de ponent. Els habitants de la platja eren els qui tenien més tros per caminar, però també acudien puntualment al cementiri. Les tombes de l'actual cementiri estan distribuïdes entre una trama de carrers perpendiculars i són soterrades. No han estat suficients per abastar les necessitats que s'han establert i des de fa cinc anys s'han anat afegint nínxols verticals en un dels costats del cementiri, configurant un nou aspecte d'aquest.

Antic cementiri parroquial (Cedida per Lluís Domingo)