|
 |
| EL TRENCAMENT DE LA FESTA |
|
La Guerra Civil, tal com passa amb altres actes festius de Cambrils, trenca
l'esquelet de la festa tal com es coneixia fins aquell moment. Les societats
del poble, que hem esmentat anteriorment, desapareixen i es deixa de celebrar
el ball de tarda. Malgrat això, l'acte de benedicció continua
i els pagesos respecten la tradició de no treballar durant la diada
del seu patró. Els difícils moments de la postguerra van afectar
durant molts anys les festes del nostre poble, entre elles Sant Antoni.
Una crònica de la Revista Cambrils de l'any 1974 destaca que durant
la dècada dels anys 50 la festivitat de St. Antoni tenia uns trets
característics, que es repetien any rera any. Aquests eren: la Missa
Major de bon matí, la benedicció de les cavalleries i d'alguns
animals domèstics, la cavalcada, les cucanyes i altres elements festius,
com partits de futbol i curses de bicicleta. De fet, la mateixa Revista
Cambrils ens informa que l'any 1958 es va organitzar el primer concurs de
carrosses. En aquest hi van participar un total de nou. Peculiarment, els
premis van ser atorgats amb una votació popular. Pocs anys abans
s'havia recuperat la tradició de fer carrosses.
| EL RESSORGIMENT DE LA FESTA |
|
L'any 1974, després de diversos anys sense haver-se celebrat,
la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos organitza de nou els actes
de la festa de Sant Antoni amb aportacions econòmiques de l'Ajuntament
i de la Cooperativa Agrícola. A partir de 1977, la Cambra Agrària
és la principal entitat organitzadora. Finalment, l'any 1988 la
Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de Cambrils agafa el relleu
i continuarà organitzant Sant Antoni fins a l'actualitat. Aquesta
entitat proporciona els espais necessaris per a desenvolupar la majoria
dels actes programats. Així, una part important de la festa queda
lligada als magatzems i als patis de la Cooperativa. D'ençà
de la nova etapa a partir de 1974, els actes van anar guanyant popularitat
i acceptació entre la població.
També fou el moment que es passà a celebrar la festa del
17 de gener al cap de setmana d'abans o de després de Sant Antoni.
Actualment la festa ha perdut la seva significació bàsica.
Amb la pràctica desaparició de l'ús d'animals de
treball en les tasques agrícoles i de transport, desapareix una
de les motivacions fonamentals. La transformació de l'activitat
agrícola i la pèrdua d'importància d'aquesta en el
context de l'economia de la comunitat, han incidit directament en la transformació
de la festa. D'altra banda, alguns actes, com la benedicció dels
animals, es reorienten a la seva nova realitat amb un caire completament
diferent al que havien tingut en el passat. Els animals de treball són
substituïts pels de companyia. També s'importen actes de fora
del poble, com els tradicionals tres tombs totalment deslligats del caire
sagrat que tenien en el passat.
| LA DESFILADA DE CARROSSES |
|
Durant aquesta última etapa de la festa, la desfilada de carrosses
ha estat un dels actes que més ha evolucionat. Malgrat que l'any
1974 la desfilada no tenia encara un caire competitiu, hi van participar
un total de 6 carrosses. No va ser fins l'any següent que no se n'organitzà
un nou concurs. L'any 1977, a causa del nombre creixent de participants,
es va dividir el concurs en dues categories: la satírica i l'artística.
Des de sempre, les entitats del poble han participat activament en la
construcció de carrosses, però també han existit
iniciatives de famílies i colles d'amics. Sovint la temàtica
de les carrosses repassa esdeveniments locals o del país, i fins
i tot algunes tenen un marcat to crític i reinvidicatiu.
La desfilada no passa solament per la plaça de l'església,
on les carrosses són beneïdes, sinó que s'ha fet extensiva
a tot el poble. La plaça d'Espanya és el lloc on es congrega
la major quantitat de cambrilencs per a veure passar les carrosses. El
confetti i els caramels arrodoneixen el to festiu de l'acte. Durant els
darrers anys, en aquesta plaça, té lloc una batalla entre
els participants a la desfilada i les autoritats municipals del poble
al seu pas per davant l'antic edifici consistorial. A la batalla s'ha
arribat a tirar, entre altres coses, ous, cols, enciams i taronges.
Val a dir que a partir de la recuperació de Carnaval, la desfilada
de carrosses va anar perdent el seu protagonisme dins la festa de Sant
Antoni. Es va reduir el nombre de carrosses i entitats participants i
l'acte va caure una mica en decadència. Enguany, els cambrilencs
hem celebrat un Sant Antoni atípic. Una part de programa d'actes
va tenir lloc el passat mes de desembre durant la commemoració
del 75è aniversari de la Cooperativa. A més, enguany, aquesta
entitat ja no ha organitzat el tradicional concurs de carrosses i sembla
que anticipi un nou replantejament de la festa.
| GRAN QUANTITAT D'ACTES CONCENTRATS EN UN SOL CAP
DE SETMANA |
|
Durant els últims anys els actes a destacar del dissabte han estat
la sardinada popular, les demostracions d'habilitats amb tractors, la
doma i l'exhibició de cavalls, les competicions entre tractoristes,
els torneigs de tennis-taula i escacs i el ball amb rifa de corder i subhasta
de tortell incloses. Pel que fa al diumenge podem destacar la celebració
de la Missa, la benedicció d'animals, la desfilada de carrosses
pel poble, els tres tombs, el concert-vermut, el sorteig, el ball del
vespre i el lliurament de trofeus de les diverses competicions organitzades
durant la festa. Durant aquests dos dies, també hi ha el costum
de comprar tortells farcits amb cabell d'àngel. Aquest vessant
gastronòmica de la festa és recent.
Com a novetat, s'han inclòs el programa d'actes representacions
de teatre i exposicions de temàtica molt variada sobre carros i
carruatges antics, animals de tir, arbres monumentals i característics,
masies del terme, fotografies antigues, maquetes construïdes per
aficionats locals, cotxes i motes antigues, col·leccions de papallones,
mostres d'aviram, etc.
|
