Anjub: Tornades del cançoner

Tornades del cançoner



NÚRIA ORTONEDA PEDROLA

Escolars del col·legi La Salle Cambrils cantant caramelles cap a l'any 1960.

Avui dia un fet tan senzill com és el de cantar per cantar s'està convertint en una cosa difícil d'escoltar. És evident que potser ara se sent molta més música que mai, i de diferents estils. També es canten cançons, però normalment sota la pauta d'un mestre (escoles de primària, escoles de música) o d'un director (corals).

La música tradicional s'ha conservat gràcies a la transmissió oral. Aquestes melodies transmeses oralment tenien una funció específica que s'ha anat perdent. Molta música tradicional ha desaparegut pel fet que ja no es necessitava cantar aquella melodia i, per tant, tampoc es transmetia: ja no es necessita música per fer adormir els infants, ni per acompanyar el treball.

Alguns informants ens deien que quan treballaven al camp es feien uns "farts de cantar", ja que era la manera de passar millor l'estona. Després van arribar els aparells de ràdio. Els primers anys penjaven un aparell a un arbre i, així, tots escoltaven i cantaven cançons que s'emetien A poc a poc tot això va anar canviant i es va tendir cap a pràctiques més individuals que no afavorien el cant en grup.

¹ROVIRÓ, I. ROVIRÓ, X. i AIATS J. 1994, pàg. 500.

Ho constatem en un article del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: "El pagès adopta les noves formes de treball que li imposa la maquinària: arracona el llaurar amb bous, l'herbejar els camps, el batre amb mules, el segar amb falç... Penja l'esclopet i el jou a sobre la pastera. També cauen al sac de l'oblit totes les manifestacions que acompanyaven l'antiga forma de treballar: àpats, mesclatges de líquids per desassedegar-se, fórmules enginyoses per comptar les quarteres de terra treballada, noms d'antigues eines i feines, remeis pràctics, cançons per acompanyar les feines més monòtones, ritmes melòdics per fer creure els animals... Regna el tractor i arribar la llum elèctrica. S'apaguen els refranys escaients, moren les bruixes, s'esvaeix la geografia fabulosa, les concepcions llegendàries i els mites. Desapareix tota una forma de treballar i de viure en societat"¹.

Malauradament, en el terreny musical, Cambrils no té la fortuna de disposar d'un cançoner de la seva música tradicional. Altres poblacions i ciutats van ser musicalment catalogades i estudiades durant la primera meitat de segle, quan encara perdurava l'herència musical tradicional.

I és que l'estudi de la música tradicional es basa, d'una banda, en la informació que es pugui treure d'un poble, ciutat o ambient on es conservin vives tota una sèrie de tradicions i maneres de fer característiques. Aquestes informacions, com hem dit, són cada cop més difícils de trobar. D'altra banda, s'obté informació gràcies als reculls de música tradicional, cançoners i altres estudis fets amb més o menys encert. Així, trobem a Catalunya, per exemple, el Romancerillo Catalán de Milá y Fontanals (1882), els estudis de Felip Pedrell (1917-1922) i L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Esbrinar el perquè, el quan i el com de cada melodia ha estat la feina dels investigadors, dels etnomusicòlegs. Cada música té la seva funció específica. Podem trobar cançons que tinguin com a funció primordial divertir-se, passar-s'ho bé. Però també trobem melodies lligades al ritual de la vida de l'home. Són les cançons de bressol (cantades per la mare, el pare, l'àvia, etc.), les cançons infantils (cantades pels nens), les cançons infantils (cantades pels nens), les cançons de joventut, les cançons de noces, les cançons de lleure, etc.

També trobem la tradició musical lligada al transcurs de l'any natural. Així tenim el cicle de cançons de Nadal, el cicle de Carnaval, el cicle de Quaresma, Setmana Santa, Pasqua (per exemple les caramelles), el cicle de maig (amb les cançons del mes de Maria), el cicle d'estiu (amb les cançons de Sant Joan), i el cicle de tardor (on podem trobar els gojos).

La música que es crea al poble perviu al llarg dels anys gràcies a la tradició oral. Però aquesta pervivència està subjecta a un factor decisiu, que és la memòria col·lectiva. Ara més que mai necessitem escriure i fixar aquesta memòria col·lectiva per així assegurar la pervivència d'uns documents orals en clar perill de desaparició, quan no desapareguts. Com fixar i escriure aquesta memòria del poble? Mitjançant el treball de camp, és a dir, entrevistar persones que vulguin ser informants i anar refent i revivint totes aquelles cançons i tonades que els han acompanyat durant la seva vida.

L'Anjub va veure aquesta necessitat d'enregistrar i estudiar la música tradicional que ens ha arribat fins avui. Una mostra són aquestes cinc cançons recollides a Cambrils de temàtica diversa que afortunadament han perdurant durant anys.

Avant, avant, que els reis ja vénen avant, avant, que ja vindran. Portaran ferrets i esquelles i panderos i timbals Un plat gran i una cistella dones poseu al balcó perquè quan los reis ja passin portin neules i torrons ve lo millor. Quan serà la mitjanit, patarram tots estarem dormint, patarram los reis passaran repartint de lo millor i escollit, plam patarram.
		UNA CANÇONETA TOT ESPERANT ELS REIS

		La primera cançó que transcrivim és una melodia que situem en el cicle de Nadal, seguint el ritual del curs de l'any. Es tracta d'unes formuletes o cançonetes molt generalitzades que eren les pròpies per anar a rebre els Reis. A Cambrils també trobem una melodia amb aquesta funció. Segons diferents informants aquesta cançó la cantaven des del terrat del col·legi de les germanes Vedruna, amb la germana Clàudia, al voltant de 1920. La cantaven mirant a les muntanyes tot esperant veure aparèixer Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient. La versió que hem transcrit és de Carme Martí Salvadó, recollida el 28 de desembre de 1994.

Deu la mare, deu lo pare, cinc la tia fan un ral. Deu per beure, deu pel cine, cinc de xufles i cacaus.
		CANÇÓ PER ARREPLEGAR UNS CENTIMETS

		Sense deixar el repertori infantil trobem una cançó que la informant Pilar Martí Salvadó cantava als anys 20 "per arreplegar tots els diumenges uns centimets". Està recollida a Cambrils el 30 de desembre de 1994.

Les portes i finestres i balcons obriu-los tots, obriu-los tots, obriu-los tots, obriu-los tots. Surten les caramelles a donar expansió als cors, expansió als cors, expansió als cors. A donar expansió als cors. Alguns diuen que és la ditxa riquesa, glòria i honor, mes la ditxa no és complerta si no està tranquil el cor. Contempleu, contempleu nostra alegria. Ompliu-nos, ompliu-nos força el paner d'ous, pollastres i gallines d'ous pollastres i gallines i el demés que ara us diré: d'ous, pollastres, conills, gallines, coques i trenques i algun colom, botifarres i llangonissa i algún corder rostit al forn, rostit al forn.
		DUES CARAMELLES DE PASQUA

		Amb una altre caire ben diferent trobem les caramelles, molt populars a tot Catalunya i que podem situar en el cicle de Pasqua seguint el ritual del curs de l'any. A Cambrils tenim certesa que havien sortit fins a 3 o 4 colles de caramelles abans de la Guerra Civil. La que transcrivim a continuació és potser una de les més populars. L'hem recollida de Montserrat Sabaté Clavaguera, el 16 de gener de 1999.

Pasqua Florida n'és arribada tan desitjada per tots cantons per això nosaltres amb alegria tant de nit com dia cantem cançons, cantem cançons. Ara que som tots aquí si quelcom mos voleu dar un jovent que us espera per poguer-los demanar. I com més li donareu més content ell estarà i nosaltres deu mil gràcies tot cantant us podrem dar.
		La següent caramella ens la va cantar Pilar Martí Salvadó el 30 de desembre de 1994. Després de contar-la passaven recapte amb un cistell.

²"El Carnaval". Full divulgatiu de cultura traducional i popular núm.3. Tirinà, tirinà petxina lo cul de ta padrina. Tirinà, tirinà petxí lo cul de ton padrí.
		EL TIRINÀ PETXINA

		L'ultima melodia que us transcrivim era el toc d'inici d'una festa peculiar: els geps. Es realitzava a l'actual Plaça d'Espanya en motiu del Carnaval i consistia en una batalla de taronges on uns les llançaven i els altres es protegien coberts amb coves. "Quan tocaven les onze, els xiquets fins a dotze anys es preparaven i se situaven a la plaça, a prop dels munts de taronges. Els xiquets formaven com a soldats a punt per la batalla, i amb una taronja a cada mà esperaven el senyal que havia de donar el Salis amb la gralla i el Saborit amb el timbal. Els informants també recorden el mateix Salis, acompanyat del Caballitus, també timbaler, i presents als anys 20"². Aquesta melodia la vam recollir el 15 de gener de 1994 d'Anton Bas Rúbio. Segons ell, aquesta tornada es tocava amb diferents instruments de festa del geps i la lletra es va afegir posteriorment.

BIBLIOGRAFIA

CRIVILLÉ I BARGALLÓ, Josep: El folklore musical. Alianza Editorial, A.M., Madrid, 1983.

CRIVILLÉ, J. i VILAR, R.: Música de tradició oral a Catalunya. Documents Testimonials-Recerca directa. Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Sèrie 1. Vol1. Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1991.

ROVIRÓ, I., ROVIRÓ, X. i AIATS, J.: Estat de la tradició oral a Osona: el recull del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona. Publicats a: Actes del Col·loqui sobre cançó tradicional, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1994.

TORRENT I CENTELLES, Vicent: La música popular. Edicions Alfons el Magnànim, València, 1990.

"El Carnaval", Full divulgatiu de cultura tradicional i popular de Cambrils núm. 3. L'Anjub, Cambrils, 1995.