|
El dia anterior a la jornada, els vam explicar com es jugava a cada joc
i el funcionament dels grups. Es va cercar informació proposant
als tutors que un cop haguessin jugat es comprometessin a omplir a classe
un dossier que havíem realitzat i que feia referència las
jocs. Nosaltres vam fer servir el sistema d'estacions, és a dir,
tots els alumnes van passar per tots els jcos durant el mateix temps.
En un joc o estació podien arribar a jugar fins a trenta alumnes
del mateix curs de diferents nivells i jugaven durant uns deu minuts.
Ens vam adonar que el material era molt senzill i fàcil d'aconseguir,
molta part ja el teníem i els alumnes també hi van col·laborar.
Hi havia una zona destinada a cada joc, de manera que quan arribaven a
una estació. es trobaven el material que farien servir en una caixeta
i quan acabaven, abans de marxar a la següent estació, l'havien
de recollir.
| PRETENSIONS |
 |
Preteníem principalment, gaudir del joc com a font de plaer i diversió
i donar conèixer alguns jocs tradicionals com a font de cultura.
Moltes vegades, a causa dels canvis que han sofert els nostres pobles i
ciutats per la modernització tecnològica, s'han anat perdent
molts jocs que antigament es veien jugar a les nostres places i carrers.
D'alguna manera volíem donar-los a conèixer. La jornada va
transcórrer de manera plàcida i agradable, sense cap incident
remarcable. Es podia observar com la majoria de nens jugaven sense molestar-se
i estaven ficats en el seu joc. Es va aconseguir, per una banda, que juguessin
uns 200 alumnes, al mateix temps, de cicle superior -5è i 6è-,
i, d'altra banda 150 alumnes de cicle mitjà -3r i 4t-. També
cal esmentar que uns 150 alumnes de cicle inicial -1r i 2n- van fer una
roda de jocs en què els diferents professors els ensenyaven un dels
jocs a què havien jugat ells de petits.
Hi va haver professors que es van implicar en el joc que més els
recordava la seva infantesa. Molts alumnes ens van comentar que s'ho havien
passat molt bé, que el temps els havia passat molt ràpidament
i ens preguntaven quan es repetirira. Quan van fer el dossier que nosaltres
els havíem preparat, el van fer amb ganes.
 |

Xiquets i xiquetes jugant a la xarranca
al pati del col·legi Vidal i Barraquer durant la Setmana
Cultural del passat abril de 1998. (Foto: Cedida)
|
Una anèctoda molt significativa per a nosaltres va ser que alguns
alumnes ho van comentar a casa i els seus avis o pares els van fer de professors
i els van ensenyar a tirar la baldufa, a saltar a corda, etc. i quan aquests
alumnes venien a l'escola ens comentaven els seus progressos.
L'alt grau d'acceptació ens va animar a continuar i intentar millorar
la transmissió de cultura mitjançant els jocs tradicionals.
|