Els avis també hi jugaven
MANEL AMARO, JORDI BORRÀS, VICENT SANROMÀ

A l'escola Cardenal Vidal i Barraquer i amb motiu de la Setmana Cultural Catalana, que va tenir lloc del 20 al 24 d'abril de 1998, es va organitzar per part dels professors d'educació física una roda de jocs tradicionals. Els seus autors ens expliquen d'on va sorgir la idea i en fan una valoració

ELS JOCS, MATERIAL NECESSARI I OBJECTIUS

XARRANCA   Material. Uns quadres pintats al terra amb calç i uns trossos de fusta o pedra llisa. Objectiu. Saltar amb un peu, saltar amb dos peus, girar.

BALDUFES   Material. Baldufes. Objectiu. Llençar i fer rodar la baldufa.

TABES   Modernament conegut o comercialitzat amb el nom de gogos, una imitació de les antigues tabes, però de plàstic. Objectiu. Apropar-se al màxim possible a una ratlla marcada al terra.

SALTAR A CORDA   Material. Cordes. Objectiu. Saltar a corda en diferents varietats -individual, per parelles, a la barqueta per dalt-.

PETANCA   Material. Boles de petanca i els boligs fets amb paper d'alumini. Objectiu. Llençar la bola o les boles i apropar-se el màxim possible al bolig o bola més petita.

VIOLA, BURRO
O SALT A PÍDOLA
  Objectiu. Saltar un grup de persones que estan col·locades d'una determinada manera. Quan s'acaba de saltar es posa a parar.

XAPES   Material. Xapes. Objectiu. Conduir una xapa, mitjançant cops precisos, per una carretera plena de corbes.



A l'assignatura d'educació física, hi havia programades algunes sessions dedicades als jocs tradicionals. Un dia es va dir als alumnes que fessin un treball totalment voluntari. Consistia a preguntar a persones més grans -avis, tiets, pares-: Quan tenies la meva edat a què jagaves?. Preteníem que hi hagués una relació intergeneracional, perque moltes vegades no es troba ocasió de relacionar-se i poder parlar.

La nostra sorpresa va ser majúscula quan, la següent classe d'educació física, més del vuitanta per cent de l'alumnat ens en va donar resposta, oral o escrita.

El nostre treball va consistir a realitzar un buidatge de les respostes. A partir d'aquí teníem els fonaments i la motivació perquè a l'escola es pogués muntar una jornada de jocs tradicionals. Vam obtenir respostes molt diverses i variades. Els jocs que més acceptació van tenir van ser la xarranca, les baldufes, les tabes, saltar a corda, la petanca, les bales, la viola -o burro o salt a pídola- i les xapes.

 

 



El dia anterior a la jornada, els vam explicar com es jugava a cada joc i el funcionament dels grups. Es va cercar informació proposant als tutors que un cop haguessin jugat es comprometessin a omplir a classe un dossier que havíem realitzat i que feia referència las jocs. Nosaltres vam fer servir el sistema d'estacions, és a dir, tots els alumnes van passar per tots els jcos durant el mateix temps.

En un joc o estació podien arribar a jugar fins a trenta alumnes del mateix curs de diferents nivells i jugaven durant uns deu minuts. Ens vam adonar que el material era molt senzill i fàcil d'aconseguir, molta part ja el teníem i els alumnes també hi van col·laborar. Hi havia una zona destinada a cada joc, de manera que quan arribaven a una estació. es trobaven el material que farien servir en una caixeta i quan acabaven, abans de marxar a la següent estació, l'havien de recollir.

PRETENSIONS

Preteníem principalment, gaudir del joc com a font de plaer i diversió i donar conèixer alguns jocs tradicionals com a font de cultura. Moltes vegades, a causa dels canvis que han sofert els nostres pobles i ciutats per la modernització tecnològica, s'han anat perdent molts jocs que antigament es veien jugar a les nostres places i carrers. D'alguna manera volíem donar-los a conèixer. La jornada va transcórrer de manera plàcida i agradable, sense cap incident remarcable. Es podia observar com la majoria de nens jugaven sense molestar-se i estaven ficats en el seu joc. Es va aconseguir, per una banda, que juguessin uns 200 alumnes, al mateix temps, de cicle superior -5è i 6è-, i, d'altra banda 150 alumnes de cicle mitjà -3r i 4t-. També cal esmentar que uns 150 alumnes de cicle inicial -1r i 2n- van fer una roda de jocs en què els diferents professors els ensenyaven un dels jocs a què havien jugat ells de petits.

Hi va haver professors que es van implicar en el joc que més els recordava la seva infantesa. Molts alumnes ens van comentar que s'ho havien passat molt bé, que el temps els havia passat molt ràpidament i ens preguntaven quan es repetirira. Quan van fer el dossier que nosaltres els havíem preparat, el van fer amb ganes.


Xiquets i xiquetes jugant a la xarranca al pati del col·legi Vidal i Barraquer durant la Setmana Cultural del passat abril de 1998. (Foto: Cedida)

Una anèctoda molt significativa per a nosaltres va ser que alguns alumnes ho van comentar a casa i els seus avis o pares els van fer de professors i els van ensenyar a tirar la baldufa, a saltar a corda, etc. i quan aquests alumnes venien a l'escola ens comentaven els seus progressos.

L'alt grau d'acceptació ens va animar a continuar i intentar millorar la transmissió de cultura mitjançant els jocs tradicionals.

 AUTORS 
 


Manel Amaro, Jordi Borràs i Vicent Sanromà són professors de l'Àrea d'Educació Física del col·legi Cardenal Vidal i Barraquer de Cambrils