| En l'actualitat, molts dels jocs que semblaven ja oblidats es posen de moda sense saber el perquè s'hi torna a jugar. La baldufa n'ha estat un. |
| Jocs d'ahir i d'avui: Les Baldufes | ||
|
||
ESTER RABASÓ PASCUAL
|
||
|
|
La baldufa és una joguina
molt antiga. A l'antic Egipte (4000 i 2000 aC) n'existien de fetes d'argila
i a Thebes se'n va trobar una que data de l'any 1250 aC. Aquest exemplar
es conserva al Museu Britànic. És una peça de fusta
en forma de pera que al cap més prim té una punxa de ferro
i que, enrotllant-hi una corda i tirant-la amb força a terra, pren
un ràpid moviment de rotació damunt de la seva punta. D'això
se'n diu ballar i serveix per jugar a diferents jocs. Les baldufes reben altres denominacions en altres llengües. Per als grecs era un cataglufa, per als romans era un strombon o un turbo, a Catalunya se'n diu perinola o perindola i baldufa, a Aragó és una galdufa, a València se'n diu trompa, i a Castella se'n diu peonza. Segons Alcover-Moll1, depenent de la punta que tenen les baldufes, reben un nom o un altre. D'un baldufa de punta molt fina se'n diu baldufa paia, de la grossa amb la punta de fusta, que fa molta remor en ballar, se'n diu baldufa de música. A Cambrils, de la baldufa que té la punta de ferro punxeguda, se'n diu baldufa carnissera; de la baldufa crescuda, més prima de baix i de dalt més ampla, sense coscoll i amb nap, se'n diu de punxa anglesa. Existeixen diferents maneres d'anomenar els moviments que fa la balduja quan balla2. De la baldufa que balla amb finor, sense oscil·lar , i que ballant damunt la mà fa unes pessigolles molt fines, es diu que fa rei. Si balla asprament, sense finor, es diu que té carros o carretells. Si no es ferma prou bé la baldufa i quan es tira balla malament es diu que fa bossa. Les diferents modalitats a què jugaven els nostres avis no tenien un nom específic. Es podia jugar només amb les baldufes o bé amb baldufes i boles. Una de les modalitats del joc consistia a tirar la |
|
|
baldufa i plegar-la amb la mà. Llavors es tirava i, si toca una
bola, era per qui l'havia tocada. Una altra de les modalitats consistia
a dibuixar una circumferència molt gran amb un cordill. Un jugador
tirava la baldufa amb habilitat per fer-la sortir de la circumferència,
però, si la baldufa es quedava dins, havia d'esperar que tothom
acabés. Al jugador que se li quedava dins, el contrari li havia
de donar un tàvec, que consistia a fer un senyal amb un punxó
a les columnes del costat de la porta de l'església de Santa Maria,
al carrer de les Creus, on hi clavaven un punxó i fent pressió
amb la balduja hi feien un senyal.
S'ha recollit un joc semblant al que jugaven els nostres avis, en un llibre sobre jocs i esports tradicionals i populars. Aquest consistia a traçar una circumferència de radi similar a la longitud del cordill amb el qual s'enrotlla la baldufa i a llançar-hi les baldufes perquè surtin rodant del cercle. Mentre ballaven dins de la circumferència, es podia tirar una altra baldufa. Si s'aturaven dins el cercle, quedaven mortes fins que, d'un cop directe o fregant-les, les treien. Podien alliberar-se també amb el cop d'un company que voluntàriament llançava la pròpia baldufa que portava ballant a la mà3. Un altre dels jocs al que jugaven a Cambrils els nostres avis era que un equip format per dues colles havia de fer córrer a cops de baldufa una bola de fusta per colla, fins fer-la arribar al seu punt. Les dues sortien de la plaça de l'església de Santa Maria, al carrer de les Creus. Una colla tirava per avall fins arribar a la cantonada del carrer de Vidal i Barraquer i l'altra per amunt fins a l'alçada del carrer Rovira. La baldufa es podia agafar amb les mans i tirar-la damunt la bola. Guanyava l'equip que la feia arribar primer a lloc. A la baldufa els xiquets i xiquetes hi juguen a les estones de pati. Existeixen diverses modalitats també sense nom específic. Una és la consistent a fer un circumferència a terra amb guix. Els dos jugadors decideixen el torn de llançament tirant una moneda enlaire. Qui perd és qui tira primer la baldufa dins la circumferència. Si no la toca o la treu, es queden les dues baldufes dins de la circumferència i guanya la que no surt. |
|||
|
|
|
 |
|
Una altra de les modalitats de joc
és llançar la baldufa alhora dins d'una circumferència
dibuixada a terra. En aquesta modalitat, guanya la baldufa que fa fora a
l'altra. Una altra de les possibilitats és llançar la baldufa
i embolicar-la amb el cordill mentre balla, tot formant una via, i fer-la
córrer amunt i avall. Aquesta modalitat rep el nom de via. La baldufa ha arribat a ser prohibida a les escoles, perquè algun xiquet ha pres mal amb ella, per jugar-hi en llocs prohibits o per haver trencat algun que altre vidre. Però no per això s'ha deixat de jugar-hi. Amb molta pràctica es perfecciona el llançament i s'arriba a ser un bon llançador. Tant la baldufa com altres jocs han estat i seguiran sent d'aquells jocs que no es deixaran de jugar mai, perquè s'han convertit en tradicionals, tot pasant de generació en generació. Nens jugant al pati del col·legi Vidal i Barraquer (Foto cedida) |
|
|||
|
|
|
|
|
|