| Tornades del cançoner: Nadal | ||
 |
||
NÚRIA ORTONEDA PEDROLA
|
||
 |
|
Tots aquests elements porten implícita
una tradició musical que encara es manté viva en gran part
perquè els nens en són uns dels protagonistes i, en ells,
és més fàcil que hi pervisquin les cançons,
els contes, els versos i les rondalles. La música i, més en
concret, la cançó es manifesta en l'adoració de l'Infant
Jesús durant la Missa del Gall, en el moment de fer cagar el tió,
davant del pessebre, etc. De fet el Nadal no ha experimentat grans canvis en la manera de celebrar-lo. A primers de segle, a més de la Missa del Gall, de fer cagar el tió i de l'àpat familiar, al qual el precedia el fet d'anar a besar la mà als avis i padrins, era costum anar a visitar pessebres. Els joves anaven casa per casa a visitar els pessebres i sempre hi queia alguna cançó. Després hi havia ball a les associacions recreatives del poble. Un altre dels elements tradicionals són els Reis. A Cambrils la primera cavalcada de Reis sembla que va ser el 1912 o el 1913 i no va ser fins al 1921 que van |
|
|
|
|
|
arribar per via marítima, tal i com ho fan avui dia. Abans de
la Guerra Civil, els xiquets del poble tenien el costum d'anar a esperar
la comitiva reial fumant llemenosa en una pipa que ells mateixos fabricaven. |
|
|
|
||
| Ara vénen festes |
Dins el repertori tradicional de Nadal en trobem moltes, de formuletes amb aquesta funcionalitat. Podem trobar altres versions amb el text lleugerament diferent, més llarg, versions quasi només recitades, etc. Aquí se'ns presenta amb una estrofa de 7 versos més una frase final recitada que formen tot el període musical.  |
|
|
|
||
|
|
Aquesta cançó és coneguda amb el nom de Parenostre del tió. La informant cantava aquesta cançó i l'anterior quan era petita per fer cagar el tió. Anys més tard les va cantar als seus fills i també als seus nétis mantenint viva la tradició de fer cagar el tió. Aquí se'ns presenta amb una estrofa de 15 versos més la frase final recitada. Igual que en l'altra melodia, Ara vénen festes, trobem unes cèl·lules rítmico-melòdiques que es van repetint i que poden tenir alguna lleurgera variació rítmica a causa del text. En aquestes melodies, el text té molta més importància que la música. Melòdicament la cançó es construeix amb la repetició d'una seqüència de tres sons (si - mi - fa#), excepte en l'últim incís, en què apareix un so nou (sol#). L'última frase de la cancó, "caga tió, si no et fumaré un cop de bastó", s'ha de dir amb molt d'èmfasi i amb un to de veu més fort, a punt per donar les garrotades al tió.  |
|
|
|
||
|
|
Aquesta melodia és una nadala o villancet formada per quatre estrofes. Evidentment, la lletra d'aquesta cançó podrà variar en els diferents llocs on es canti. En la versió que ens ha donat la nostra informant, hi trobem un element etnogràfic característic: un barbarisme, niño, que no és estrany al vocabulari nadalenc de la zona.  |
|
|
|
||
|
|
La informant va aprendre aquesta cançó de Nadal del seu pare. La cantaven sempre davant del pessebre. És important remarcar la llarga tradició pessebrista de Cambrils, tant amb els pessebres artístics amb diorames com els pessebres populars que podem trobar en moltes cases les setmanes prèvies a Nadal.  |
|
|||
|
|
|
|
|
|