| Les històries orals són el centre de la cultura de la infància. Els bibliotecaris en som conscients i és per això que a gairebé totes les biblioteques s'organitza "L'hora del conte" |
| L'hora del conte a la biblioteca | ||
|
||
ROSA M. FUSTÉ I ANTICH / EVA
FERRÉ PÉREZ
|
||
 |
|
Durant molt temps, els pobles sense escriptura han atresorat la memòria d'allò que han viscut a través de les narracions orals, que, amb petites variants, s'han transmès de generació en generació. Entre els pobles primitius, els contes o narracions orals tenien tres funcions bàsiques: explicaven el món i la vida -la Bíblia, per exemple-, transmetien l'experiència i els esdeveniments, i feien una crítica de la seva societat, generalment a través d'animals humanitzats. Els narradors, a més, adquirien un paper fonamental. Eren l'única distracció que tenien aquests pobles, l'única possibilitat d'oci comunitari, una necessitat ancestral de l'espècie humana. En definitiva, doncs, la paraula tenia un valor sagrat en qualsevol comunitat fins a l'aparició de la imprenta. |
|
|
|
||
|
|
Avui, la cultura audiovisual ha desplaçat en gran part la narració
oral. Per això, és fonamental que els educadors -pares,
mestres, bibliotecaris, monitors, etc.- serveixin d'unió entre
la literatura de tradició oral i la societat de la imatge en què
vivim. Els contes, a més, són una obra d'art popular, que hem
de conservar, segurament l'única obra d'art comprensible per al
nen. Per últim, la funció potser més important dels
contes és que al nen li agrada escoltar contes perquè signifiquen
una prova d'atenció i d'amor per part del narrador, físicament
present. És a dir, el nen sap que a través del conte s'està
creant un vincle de relació. Per aquestes raons és important
que els educadors expliquem contes als nens, a casa, a l'escola, a la
biblioteca.... I és així, com des dels anys 60, les biblioteques
organitzen periòdicament "L'hora del conte". |
|
|
|
||
Durant uns anys els contes populars van ser marginats pedagògicament o manipulats (vegeu les adaptacions de W. Disney). Van ser acusats de sàdics i violents, de ser transmissors de models culturals desfasats i d'entrar en conflicte amb la realitat social i tecnológica que envolta el nen i que aquest trobarà en el decurs de la seva vida. Tot i que una part d'aquesta tendència a suavitzar el continguts dels contes o d'oferir una visió idealitzada de la vida continua amb les versions políticament correctes o els happy end adaptats d'alguns clàssics, veiem que els contes recuperen valor i interès com a instrument educatiu. En un temps de grans avenços tècnics i de grans invents, l'home se sent excedit i angoixat, indefens i insegur, però continua sent capaç de substituir una realitat difícil per una ficció desitjada, tan sols amb el poder de la imaginació. Els contes, d'altra banda, són un llegat on s'ha acumulat saviesa. En la seva estructuració el nen contempla l'estructura de la seva imaginació, la vesteix i així coneix i domina la realitat. El pas del temps i el boca a boca, o millor el boca-orella, durant mil·lennis ha donat al conte una estructura narrativa ideal, adaptada a la mentalitat infantil. La por a la fantasia, que va fer desaparèixer els contes de fades, no té raó de ser perquè realitat i fantasia formen part una de l'altra. En el món sobrenatural no hi ha res que no existeixi en el món real. Així, per exemple, els àngels serien els nens amb ales. Per dir-ho amb paraules de Jacqueline Held, "lo fantástico surge de una sobredomesticación de lo real". D'altra banda, els nens no tenen pensament abstracte fins ben entrada la pubertat i necessiten de la fantasia per dominar la realitat. El rebuig cap als contes o les històries de por tampoc té massa sentit. Pensem que gegants, ogres, bruixes, etc. permeten que l'infant doni forma a les seves angoixes i exterioritzi les seves pors. |
|
|
|
||
|
|
Tal i com ja hem dit abans, les històries orals són el centre de la cultura de la infància i el plaer d'una història compartida pot incitar a l'univers de la lectura personal. Els bibliotecaris en som conscients i és per això que a gairebé totes les biblioteques s'organitza "L'hora del conte", lectures en grup, etc. També som conscients que en un món dominant per la imatge no es pot oblidar el món de les paraules, tant parlades com escrites. L'experiència de la Biblioteca Municipal de Cambrils és relativament curta. Tenim dos anys i mig, però ja ens ha servit per adonar-nos de com els infants esperen amb delit aquell dissabte que vindran amb pares i amics a escoltar contes. Així, fan cap amb les orelles ben obertes i disposats a passar una bona estona. S'asseuen, de manera informal, a terra o a la tarima de la Sala Infantil, i en semicercle prenen consciència del poder evocador de les paraules. Aquestes paraules que susciten imatges els fan sentir grans, els revelen descobriments. Les sessions de "L'hora del conte" que hem organitzat han tingut força èxit i això ens ha animat a treballar l'experiència. Si fins ara la fèiem a l'interior de la biblioteca, en un racó càlid i acollidor, però envoltat de llibres, què passaria si ho fèiem a l'exterior en un lloc públic. Aquest estiu de 1999, aprofitant que feiem una "Biblioteca a la fresca" al Parc del Pescador, vam organitzar setmanalment "L'hora del conte" i els nens deixaven els seus jocs per anar a seure a la pèrgola, on els esperava una hora màgica, l'hora del conta-contes. Per "L'hora del conte" hi han passat rondallaires professionals, com el Cesc Serrat o la Silvia LLorente, que tenen una experiència provada i han sabut captar l'atenció des del primer moment. Però també hi ha participat voluntaris com la Nuri Mariné o la Camí Recasens. De tots n'hem après alguna cosa, que un mateix conte es pot narrar de manera molt diferent i que cada narrador té els seus propis trucs per captar l'atenció dels oients. |
|
|
|
||||||||||||||
|
|
Les biblioteques tenen, entre d'altres objectius, el de fomentar els hàbits lectors dels seus usuaris i, en concret, dels infants. En aquest sentit, "L'hora del conte" ens ajuda perquè desperta en el nen el gust per la lectura. Tots -pares, mestres, bibliotecaris, etc.- estem d'acord en els beneficis de la lectura, que, d'una banda, implica la intel·ligència, la fantasia i els sentiments, i, de l'altra, ajuda a dominar el nostre llenguatge i a adquirir concentració i reflexió. La relació entre la narrativa oral i la lectura la trobaríem en aquelles primeres paraules o aquelles imatges dels contes que els pares mostren als seus fills. Així, el nen associarà per sempre la veu al llibre i a un ambient càlid i afectuós. I podem continuar alimentant el seu entusiasme fent ús de la biblioteca com a espai on trobar més diversitat de llibres que satisfacin el seu desig de saber, però també on retrobar-se amb la màgia de la paraula.
Eva Ferré i Rosa M. Fusté són bibliotecàries a la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils |
|
|||
|
|
|
|
|
JANER MANILA, Gabriel: Fuentes orales y educación, Pirene,
Barcelona, 1990. |