| La dona, en les feines del camp | |
|
|
|
|
|
|
| MANEL TARÉS LAGUNAS |
|
 |
|
El mode de vida tradicional s'ha basat generalment en el cultiu de la terra, així com en la cura del bestiar, tot i que en algunes contrades l'agricultura ha conviscut amb altres dedicacions, com és el cas de la pesca a Cambrils. L'economia de gran part de les famílies pageses mitjanes es basava anys enrere en el conreu de les terres pròpies o les d'altri, tot comptant sempre amb una part de subsistència i una part destinada al mercat agrícola. En les tasques del món rural hi participava tota la família, homes, dones i canalla. En aquest breu treball ens volem centrar en la feina de la dona al camp a finals del segle XIX. És patent el gran volum de treball que exercien diàriament les dones pageses; de fet, podem distingir tres àrees on el treball de la dona hi era present: en primer lloc, les feines del camp pròpiament dites, aquelles que duraven diversos dies i que a vegades es realitzaven conjuntament amb els homes; per exemple, collir o segar. En segon lloc, cal parlar de feines exclusives de les dones i que tenien un pes econòmic menor dintre l'explotació agrària familiar, com la cura de la feram (és a dir, aquells animals menors, com conills o aus) o el manteniment d'un petit hort que abastava la família i d'on fins i tot s'obtenien productes que eren venuts al mercat o eren intercanviats. En darrer terme, no hem d'oblidar la feina de mestressa de casa, que inclou portar la casa (cuinar, netejar, comprar, endreçar), la cura i educació dels fills i l'elaboració d'alguns productes, com ara pa, confitures, roba, sabó o lleixiu. Les feines del camp es compaginaven amb tasques domèstiques com cuinar (CEDIDA) |
|
|
|
||||||||
|
1. BERTRAN 1992, pàgs 43-45 2 i 3. XANXO 1879-1885 4 Fer caure les olives de l'arbre 5 Op. cit. 2 6 Mena d'escombra feta amb branques 7 També dit pollanc, fa referència a un tipus de branca de l'arbre 8 Escala 9 MORELL 1994, pàg. 157 10 Aparell consistent en un bastiment o plataforma de fons reixat sostinguda per uns peus, que queda en posició inclinada i serveix per passar les olives (morell 1994, pàg 151) 11 Plantar vinya nova 12 Ajeure i enterrar un cep en un clot de dos pams d'amplària i uns tres o quatre de profunditat, deixant que sortissin per damunt la terra dos o més sarments (giralt 1980, pàg. 71) 13 Enterrar un sarment sense tallar-lo de la soca i fent-li sortir la punta en el lloc just on hi havia la falla que calia reparar (giralt 1980) 14 Per aquestes qüestions podeu consultar l'article d'Emili Giralt. 43-45 15 Op. cit. 2 18 Cavar al voltant dels ceps de vinya, fent-hi un
clot on s'aturi l'aigua de pluja o de reguiu (alcover-moll) 20 Això segons la nostra informant. Ho corrobora morell 1994, pàg.139 21 Op. cit. 2 22 Passar el vi del cup un cop feta la primera fermentació cap a les bótes per fer la segona fermentació |
El paper de la dona en el treball agrícola depèn del tipus de conreu, ja que cada cultiu segueix un cicle anual compost per un conjunt de feines terme independentment de quin cultiu es tracti; l'única cosa que varia és lògicament el tipus d'adob que es fa servir, el mode com s'administra i les dates en què s'adoba. Aquestes feines són exclusivament masculines. Pel que fa a d'altres feines és precís conèixer quins han estat tradicionalment els cultius que s'han conreat al camp cambrilenc. Així, l'any 1864, gairebé la meitat dels cultius de Cambrils eren sembrats, com l'ordi o el blat, i quasi una tercera part eren vinyes. A tombant de segle, l'any 1900, la vinya ocupava ja gran part del terme, el 79% de la superfície, seguida a gran distància per l'avellaner, l'horta i el garrofer. Ja el 1929, hem de destacar l'associació de vinya amb olivera, així com la presència important de cereals i fruits secs1. Així doncs, cada cultiu tenia els seus propis requeriments, i malauradament no podrem estendre'ns a tots ells.
Per tal de conèixer quines feines realitzaven les dones al camp ens hem servit d'una llibreta de comptes d'un pagès vinyolenc que es deia Josep Xanxo i Nolla, datada els anys 1879 a 1885. En ella hi trobem anotades les despeses d'un conjunt de finques pertanyents a un terratinent de Vinyols i els Arcs (Baix Camp). Entre les despeses hi consten les de mà d'obra, en què s'especifica el tipus de feina, el sexe de la persona que la duia a terme i el salari pagat2. També ens hem basat en entrevistes orals que recullen aspectes més moderns en el temps. Pel que fa a la collita de l'oliva (que a casa nostra era sobretot de la varietat arbequina) l'hem trobat documentada des del mes d'octubre fins al de febrer3. Una informant, però, afirma que l'inici de la collita a Cambrils esdevenia passada la Festa Major, el dia de la Immaculada Concepció, i coincidia així amb l'època més freda de l'any, per la qual cosa resultava una feina força dura. D'aquesta manera es donava temps que el fruit madurés. Per tal de calentar-se les mans i així calmar el fred, s'escalfaven pedres i després es fregaven per les mans. Durant la collita de l'oliva molta gent es mobilitzava, tant els homes com les dones, els nens, els vells i fins tot si era possible hom llogava gent a jornal. L'octubre de l'any 1883 trobem llogats 30 homes, 106 dones i 5 nois per escarrar4 i plegar olives5. Les olives es feien caure de l'arbre amb les mans (esmunyir o escarrar) i després es replegaven del terra a mà o amb un raspall6, procurant no deixar-se'n cap. La mateixa informant ens assenyala com la seva mare li deia «de cada pinyolet se'n fa una gota», per tal que no escatimés a l'hora de plegar les olives. Aquesta era una tasca bàsicament femenina, tot i que els xiquets i els homes també hi ajudaven. Els homes es dedicaven més aviat a escarrar i a collir, mentre que les dones i els nens plegaven. La nostra informant ens diu com més d'una dona no dubtava en enfilar-se damunt les pollangues7 o dalt del cavall8 i escarrar des d'allà mateix. Això ens fa reflexionar que a l'hora de collir el desig de tenir la feina feta i la collita venuda feia que la feina de l'home i de la dona es confongués: tothom participava en el que calia. Les rasquetes i les borrasses s'introduiren tard al camp. Segons J.Morell, les rasquetes arribaren al camp vila-secà sobre el 1930.9 Pel que fa a les borrasses, aquestes eren cares i en moltes cases, les dones a l'hivern en confeccionaven tot entreteixint sacs. A l'hora de netejar les olives, solia ser l'home qui abocava els cabassos sobre el porgador10 i canviava els sacs, mentre que les dones netejaven. Una altra tasca relativa al conreu de l'oliver era la d'esporgar olivers, eminentment masculina, i que es duia a terme un cop finalitzada la collita i passat el fred.
La vinya va viure un gran auge al Camp de Tarragona quan aparegué la fil·loxera a França l'any 1865 i destruí les vinyes d'aquest país veí. Les feines relacionades amb la plantació dels ceps (fer clots, donar pitjada, fer replans, llaurar, fer colgats, etc.) eren del tot masculines i es duien a terme a finals d'any. Existien diversos mètodes tradicionals per plantar vinya, però explicar-los fugiria de l'objectiu d'aquest article. Assenyalarem només de passada que els sarments (branques de ceps) es plantaven tot fent mallols11 si el terreny era erm, o fent colgats12 i capficats13 quan s'havien de renovar ceps morts o malalts14. Pel que fa a la poda dels ceps, cal dir que es tractava d'una feina sobretot masculina, i es realitzava a partir d'octubre15, o més concretament a partir de Santa Caterina, iniciat l'Advent, segons la nostra informant. Ella mateixa ens diu que els homes podaven i les dones plegaven les redoltes16 i en feien feixines o petits feixos, que es venien als flequers com a combustible per als forns. Tanmateix, hem trobat la feina d'esporgar ceps com a tasca femenina17. Més endavant, calia espampolar, és a dir, s'eliminaven alguns pàmpols i cavallets per tal d'aclarir el cep i permetre que el raïm estigués més airejat. Aquesta era una tasca eminentment femenina, que tenim documentada en els mesos de maig i juny. Cal pensar doncs que els treballs relatius a la poda dels ceps (podar, esporgar i espampolar) comptaven amb la dedicació majoritària de les dones, excepte en la primera poda, més tècnica que no pas les altres, a la qual es dedicaven els homes. Altres feines relatives a la vinya fan referència als diversos conreus. Així, a l'hivern, els homes descalçaven els ceps (eixobrir18) per tal de desfer els terrossos i treure herba, i es llaurava. Més endavant es realitzava una última neteja de les males herbes (eixarcolar). No hem trobat aquesta distinció entre eixobrir i eixarcolar (i encara menys, amb magencar)19. Hem de pensar que totes les feines relatives al descalçat dels ceps i l'arrencada de males herbes es coneixien genèricament per eixobrir o descalçar. Aquestes tasques ocupaven ben bé el primer semestre de l'any. A més, també calia ensofrar els ceps per tal de prevenir-los de la malura o oídium. Hom solia realitzar dues passades, la de brot a la primavera, i la de raïm, abans de la verema20. Aquesta era una tasca de tothom: homes, dones i xiquets. I a més, hom havia d'ensulfatar. Aquesta feina, però, es generalitzà a partir de 1880, segons Giralt, quan aparegué el míldium. Per això, no la trobem documentada en la llibreta de comptes21. La nostra informant ens afegeix com aquesta tasca era exclusivament masculina. Però la feina que més persones mobilitzava era la verema (vermar), que es realitzava durant l'agost i el setembre i que reunia una gran quantitat de jornalers d'ambdós sexes. L'elaboració del vi era ja tasca masculina, tot i que les dones ajudaven a trascolar-lo22.
|
 Colla de pagesa i pagesos un cop finalitzada la sega (CEDIDA) |
|
Tot i que a vegades homes i dones
realitzaven feines similars, el salari que cobraven aquestes era sempre
inferior al dels homes, normalment la meitat. Els noiets que anaven a treballar
a les terres d'altri cobraven el mateix salari que les dones, ja que normalment
treballaven conjuntament en la mateixa tasca. El següent quadre servirà
per comparar els salaris que es pagaven a homes i dones jornalers en el
període 1879-188524. Les quantitats
vénen donades en pessetes per dia:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
||||
|
24 Op. cit. 2 25 1 porró = aprox. 4 litres (violant) 26 1 quartà d'oli = aprox. 4 litres 27 Op. cit. 2 28 M.IZARD 1973 29 GENOVARD 1989, pàg. 165 30 SEGALEN 1997, pàg.178 31 JUNCOSA 1998, pàg. 128 32 SANMARTÍ 1994, pàg. 156
|
Un matrimoni que treballés al jornal l'any 1883 guanyava 3,25 pessetes diàries. El porró17 d'aiguardent costava dos rals, un quartà26 d'oli valia 3 pessetes, una pesseta per un porró de moscatell, i 2,5 pessetes un paquet de cigars; 4 pams de roba valien una pesseta, i una coca va costar 4 pessetes l'any 1890. El 1885 es cobraven 1,25 pessetes per fer esquilar una mula, mentre que es van pagar 1.052 pessetes en la compra de la mateixa mula27. Si comparem aquests salaris amb els dels obrers de tres fàbriques del Llobregat i Barcelona l'any 1872, veurem que són semblants: els homes cobraven 2,25 pessetes, i les dones, pesseta i mitja28. També tenim documentat el sou diari dels manobres per a l'any 1883, i era de 6 a 9 rals a Vinyols, una quantitat anàloga al salari dels jornalers.
La divisió del treball per sexes és doncs ben patent en el camp tradicional. Les feines que requerien un gran esforç físic i el maneig d'algun animal gros o de maquinària pesada, com llaurar, batre, colgar fems o arrencar botges, les realitzava l'home. Mentre que les dones realitzaven totes les feines relacionades amb la collita, així com feines especialitzades de la vinya, com espampolar, esporgar o ensofrar, tasques que requerien resistència física. Tot i que molts cops les mateixes tasques eren compartides per homes i per dones, el sou d'aquestes era sempre inferior. Una informant ens justifica aquesta desproporció tot dient que, per exemple, durant la verema tant homes com dones collien el raïm, però que aquests últims feien més coses a banda de collir: transportaven, arranjaven les portadores sobre el carro, etc., feines totes elles que requerien de força física. S'ha comprovat, en diverses cultures del món, com les diferents tasques que han realitzat tradicionalment les dones depenen de la regió que estem tractant29. A més, sempre ha existit inconscientment una divisió en les feines, tot i que aquesta era força flexible. Però aquestes no eren les úniques feines que portaven a terme les dones. Com ja s'ha dit, havien de dur les feines de la casa, treballar a l'hortet, encarregar-se de l'aviram i d'altres animals (conills, porcs...), elaborar productes artesans, pelar ametlles, etc. A més, la dona havia de compaginar el treball amb les tasques maternals. Sens dubte, el treball femení al camp era del tot variat i imprescindible.
Totes aquestes aptituds les podien prou bé demostrar aquelles dones pubilles que, un cop enviudades, havien de prendre les regnes de la casa: «ara elles decidien el que s'havia de fer dins i fora de la casa, què s'havia de vendre i comprar, com s'havien d'invertir els recursos, amb qui s'havien de casar els fills, etc.»32 Aleshores el paper de la dona va més enllà del treball al camp i esdevé el cap de l'explotació pagesa. |
|
|||
|
|
|
|
|
GENOVARD, Bàrbara: Tall de dones, Institut d'Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca, 1989 GIRALT, Emili: "Les tècniques de la viticultura anterior a la fil·loxera", L'Avenç, núm. 30 Barcelona, 1980 IZARD, Miguel: Industrialización y obrerismo, Ariel, Barcelona, 1973 JUNCOSA, Isabel: Tractat d'agricultura. Manuscrit anònim de Porrera, segle XVIII, Centre d'Estudis Comarcal Josep Iglésies, Reus, 1998 MORELL, Josep: Diccionari històric d'eines agrícoles de Vila-seca, Vila-seca, 1994 SANMARTÍ, M.Carme: "Canvis en les relacions familiars del Mas Sanmartí al Bages", dins Família i canvi social a la Catalunya contemporània, Eumo, Vic, 1994 SEGALEN, Martine: Antropología histórica de la familia, Taurus, Madrid, 1997 XANXO INOLLA, Josep: Llibreta de comptes. Vinyols i els Arcs. 1879-1885. Manuscrit VIOLANT, Ramon: Etnografia de Reus i la seva comarca, Barcelona, 1990 |
|
|||
|
|
|
|
|
|
