| Contalles sobre la gana | ||
 |
||
|
||
|
||
JORDI MORENO ROVIRA
|
||
|
|
La contalla comença amb la conversa entre dues minyones. Una li explica a l'altra que ha estat contractada per a servir en una casa rica del poble. La seva companya li adverteix que en aquella casa ho passarà malament perquè volen minyones de mitja panxa, és a dir que mengin poc. |
 |
|
Malgrat els advertiments, la minyona, que és una
dona ferma i decidida comença a treballar en aquella casa. Arribada
l'hora d'esmorzar, damunt la taula paren pa i vianda. La minyona, que
menja a taula amb els amos, en veure tant menjar es pensa que tot el que
li havia explicat la seva companya no era cert. L'amo de la casa, un home
fet i gros, comença a esmorzar golosament pels dos cantons sense
perdre pistonada i pocs instants després, l'home s'aixeca de la
taula tot dient: «Ja ha menjat qui vergonya té!» La minyona, que només ha pogut fer quatre mossades a un entrepà amb botifarra, veu com la mestressa de la casa despara la taula i no la deixa acabar d'esmorzar. En aquells moments la dona comença a entendre el perquè dels escarafalls de la seva amiga. Arribada l'hora de dinar, el primer plat és verdura. L'amo agafa el setrill de l'oli i amaneix la verdura tot fent el tiroliroliro, a continuació la mestressa fa el mateix amb el seu plat, i finalment toca el torn a la minyona, que amb sorpresa contempla com tot d'una el setrill està embussat, i del raig d'oli que rajava als patrons de la casa, ara només en cauen unes gotetes insignificants al seu plat. L'amo torna a menjar a gran velocitat i un cop ha acabat torna a dir: «Qui ha menjat vergonya té!». La minyona, veient que no pot acabar de dinar, quan la mestressa li vol agafar el plat, li pren de les mans i exclama: «Doncs ara en menjarà qui no en té!». Acabat l'episodi del dinar arriba l'hora de sopar i torna a haver-hi verdura. Arriba el moment de fer el tiroliroliro, i un cop l'amo i la mestressa han acabat de fer servir el setrill, la minyona atenta als moviments dels seus patrons, veu com la mestressa, un cop ha amanit la mestressa, un cop ha amanit la verdura del seu plat, apreta fortament el tap de suro al broc del setrill, per evitar que ragi l'oli. La minyona en veure com les gastaven els seus amos, en un moment de distracció, treu el tap al setrill i tira l'oli al seu |
|
|
|
||||||||||
|
Abans de començar la jornada de treball s'esmorzava
al tros per agafar forces 1 Tiroliroliro: Fer el tiroliroliro consisteix en passar ràpidament el setrill sobre el plat intentat gastar poc oli. 2 Mosso: El mosso, era un treballador que menjava i dormia en una casa a canvi d'efectuar feines relacionades amb l'explotació de la masia o casa on es trobava
|
plat pel broc gros. La mestressa
en veure tant d'oli al plat de la minyona li pregunta: «Que no has
fet el tiroliroliro?». I la serventa respon: «Sí, però
l'he fet sortint l'oli pel broc gros!». La minyona, malgrat les intencions
dels seus patrons, no va passar mai més gana en aquella casa, ja
que la picardia era la seva millor arma.
El rector d'un poble és obsequiat amb un conill per un feligrès.
La seva majordoma li pregunta com vol que el cuini, i ell li respon que
el vol mig amb ceba mig amb suc. Arribada l'hora de preparar el dinar,
la majordoma oblida com vol el rector que sigui cuinat el conill, i tota
decidida es dirigeix a l'església, on el mossèn està
fent missa. Aquesta, des de l'última fila, alça el conill,
i el mossèn en veure l'estampa comprèn que la majordoma
ha oblidat com ha de cuinar el conill. El mossèn tot seguit, i
amb la típica cantarella de benedicció, recita aquesta peculiar
oració:
Una noia entra de minyona a una casa on tenen un lloro molt xerraire. El lloro diu els noms de tots els de casa, diu bon dia, diu bona tarda, diu el que mengen per esmorzar, dinar i sopar, ho diu gairebé tot. Si la minyona menja o fa alguna cosa malament el lloro ho diu en veu alta i la pobra minyona queda retratada davant els amos. Davant aquesta situació, la minyona tota enfadada amenaça al lloro tot cridant: «T'agafaré i t'ofegaré!» Però les amenaces no tenen efecte, i el lloro
continua xerrant-ho tot fins que arriba el dia que el lloro deixa de parlar
i només pronuncia les paraules: «La criada cul cosit».
El lloro perd la gana i cada dia que passa té un aspecte més
desmillorat i acaba morint. Els amos del lloro, que volen saber que li
ha passat al pobre animal, descobreixen amb una gran sorpresa que tenia
el cul cosit i despatxen la minyona autora d'aquell fet.
Un capellà convida a casa seva a un altre per dinar, la majordoma prepara dues perdius per a l'àpat. Un escolanet molt entremaliat no pot vèncer la temptació i acaba menjant-se una de les perdius. Per evitar que el mossèn vegi la seva malifeta parla amb el convidat tot explicant-li que si veu el seu company de taula esmolant el ganivet vol dir que té intenció de tallar-li una orella. Arribat el moment, el mossèn, com fa sempre per costum, esmola el ganivet en veure aquella perdiu tan ben cuinada, el convidat s'aixeca de la taula i arrenca a córrer. Llavors el capellà crida l'altre: «Vingui, vingui, que una ens la partirem», i l'altre espantat contesta: «No, ni una ni cap».
En un dels molts masos d'un poble, un mosso i el seu amo es disposaven a començar la jornada de treball de bon matí. Abans de començar la feina cal esmorzar al tros per agafar forces. El pagès agafa un pa que ja estava encetat i el reparteix entre els dos. Però amb aquell tros de pa no en tenen prou, i el pagès en veure que ha de començar un pa nou i sencer diu al mosso: «És una llàstima que haguem d'encetar un pa tan maco com aquest». El pagès pren la determinació de no repartir més pa, per aquest motiu el mosso no pot acabar d'esmorzar. Tot seguit, el mosso, molt enfadat, agafa l'animal i comença a llaurar una parada molt extensa. Un cop arriba al final de la parada, treu l'arada a l'animal i es disposa a marxar sense haver acabat la feina. L'amo tot alarmat, corre cap a ell i li pregunta per què tan sols ha fet un solc en tota aquella parada. El mosso li respon: «És que aquest solc m'ha quedat tan recte i maco que és una llàstima que l'hagi d'esborrar». Si el mosso feia el solc del costat, taparia inevitablement
el primer que havia fet. D'aquesta manera el mosso donava a entendre a
l'amo la injustícia que havia comès amb ell durant l'esmorzar
en no encetar el pa.
En un tros de terra de conreu, un amo i el seu mosso es disposaven a començar a dinar. Habitualment es menjava a ranxo, és a dir tothom menjava de la mateixa cassola. El mosso i l'amo, un situat davant l'altre, comencen a picar el tall que els toca a la seva part de cassola. L'amo, molt golafre, s'acaba ràpidament la seva part, i davant la sorpresa del mosso, gira la cassola i li diu: «El món tomba i les persones ballen». Però el mosso, davant la sorpresa de l'amo, torna a girar la cassola en la posició inicial i li respon: «El que ha estat, pot tornar a ser». |
|
|||
|
|
|
|
|
|