2. La institució responsable de l'acollida, el tractament, la inventariació, la conservació i el servei dels documents.

3. L'edifici o part d'edifici on els documents són servits o conservats.

La manera més bonica, però, de parlar d'un arxiu és considerar-lo com la memòria d'un poble. Des de l'antiguitat (amb l'aparició de l'escriptura) els documents són guardats pel valor legal i demostratiu

que implicaven sobre drets i privilegis, així com de control sobre la despesa i la gestió econòmica. Els primers arxius tenien un caràcter exclusiu on només hi tenien accés un reduïdíssim nombre de persones especialment autoritzades. Al llarg de l'Edat Mitjana i fins a la Revolució Francesa la situació es manté, els arxius són considerats una font de justificació jurídica de poder, de legitimació del sistema monàrquic feudal primer i absolutista després. A finals del segle XVIII, amb la caiguda de les velles institucions a causa de la Revolució Francesa, tota la documentació generada per les estructures de l'Antic Règim va perdre el seu valor administratiu i jurídic, i passà a tenir-ne un de nou: valor històric. Al llarg del segle XIX s'anaren obrint els arxius, primer als especialistes i investigadors, però la porta ja era oberta, mica en mica i paral·lelament els processos democratitzadors del referit segle i del XX en especial, els arxius s'obriren cada cop més fins arribar a la situació actual on l'accés arriba a tota la ciutadania que hi estigui interessada. Des de la segona meitat del segle XX els arxius viuen un canvi important, afegeixen a la seva funció de salvaguarda de les fonts històriques, la gestió i control de la documentació més recent, aquella que en la actualitat encara té força i valor administratiu i jurídic.

QUÈ HI PODEM TROBAR?

El cor dels arxius són els documents. La paraula document etimològicament procedeix del llatí documentum, derivat del verb docere: ensenyar, instruir, aquest significat era poc precís i va evolucionar cap al significat de prova. Segons el Diccionari de terminologia arxivística s'entén per document «la combinació d'un suport i la informació registrada en ell, que pot ser utilitzat com a prova o per a consulta».

Segons qui hagi estat el productor d'un conjunt determinat de documents es parla de diferents tipus de fonts, així a Catalunya trobem fonts de l'Administració autonòmica, de l'Administració local, de l'Administració perifèrica de l'Estat, de l'Administració reial i senyorial (per l'Antic Règim), notarials, judicials, registrals, d'institucions, religiosos, d'associacions i fundacions, comercials i d'empreses, patrimonials i personals.

Per la seva naturalesa l'Arxiu Municipal de Cambrils (AMCAM) queda inclòs en la categoria dels fons locals. La documentació que custodia és la produïda per l'ajuntament cambrilenc al llarg dels segles.

El document més antic que es conserva és el Llibre de les Ordinacions tocants als senyors jurats de la vila de Cambrils (1525-1682). Si bé tenim referències anteriors en la ratificació i confirmació de l'establiment que concedí Alfons I l'any 1172, pel rei Felip II (l'any 1588) i en el trasllat fet el 1670 del Privilegi del rei Pere III del 1370.

Les diferents activitats, funcions i competències exercides per l'Ajuntament, així com les formes d'organització que aquesta institució ha desenvolupat per a portar-les a la pràctica, són les pautes que regeixen l'organització interna del fons i marquen el quadre de classificació i l'organització en seccions i sèries dels documents generats al llarg dels anys:

1. Administració general: Correspon a la documentació de caràcter més general, la que no correspon a cap de les funcions o competències específiques exercides pels ajuntaments. Fa referència a documentació de caràcter constituent, a l'actuació dels principals càrrecs i òrgans del govern local, així com de l'organització interna.
Període cronològic que es conserva: segles XVIII-XX (més algun document del XVI-XVII)

2. Hisenda: Es refereix a la gestió dels recursos econòmics. Aquesta activitat sempre ha estat de gran importància i ha generat un important volum documental.
Període cronològic que es conserva: segles XVII-XX (predomini del XIX-XX)

3. Proveïments: Ja a l'Edat Mitjana el proveïment dels productes més elementals i indispensables per al consum de la població era una de les funcions bàsiques dels òrgans de govern local. La Nova Planta borbònica ho va confirmar indicant que, a més del govern polític i econòmic dels pobles, era competència de l'Ajuntament la provisió i abastament del Comú. En el municipi contemporani aquestes funcions han anat perdent pes sense arribar, però, a desaparèixer del tot.
Període cronològic que es conserva: segles XVIII- XX

4. Beneficència i assistència social: Una altra funció exercida pels òrgans de govern local des de molt antic és l'atenció als més humils, l'assistència a les persones mancades de recursos.
Període cronològic que es conserva: segles XIX-XX (més algun document del XVII-XVIII)

5. Sanitat: Els il·lustrats del segle XVIII i els higienistes del XIX propugnaren tot un seguit de mesures per a millorar la salubritat de les poblacions. Les lleis municipals del XIX recolliren aquestes propostes, fent obligatòria l'actuació dels ajuntaments en aquest camp. En segles anteriors els habitants de les viles prenien mesures preventives en moments d'epidèmies, per evitat el perill de contagi. En el nostre segle, a localitats mitjanes i grans es dóna el funcionament de serveis mèdics i sanitaris municipals de caràcter divers. Així mateix, des del Reial Decret de 18 d'abril de 1860, els ajuntaments passen a tenir competència en l'autorització d'obertura de farmàcies.
Període cronològic que es conserva: segles XIX-XX (més algun document del XVII-XVIII)

6. Obres i urbanisme: En el municipi de l'Antic Règim era habitual que un o més consellers exercissin el càrrec d'obrers. La seva funció consistia a vetllar per la bona marxa de les obres, per l'adequada aplicació de recursos col·lectius. El creixement urbanístic que es produeix a moltes poblacions del segle XIX motivà el ple desenvolupament d'importants competències municipals fins a arribar a la importància actual d'aquestes.
Període cronològic que es conserva: segles XVIII-XX

7. Seguretat pública: Es refereix a les competències exercides pel municipi en el manteniment de l'ordre, tant als cossos de seguretat vinculats als ajuntaments com a la gestió de la presó o dipòsit municipal de detinguts, o al control sobre la circulació de persones, principalment en temps de revoltes o guerres, així com la possessió d'armes per persones privades.
Període cronològic que es conserva: segles XIX-XX (més algun document del XVIII)

8. Serveis militars: La creació dels exèrcits regulars va suposar que els habitants de pobles i viles haguessin d'assumir la prestació de tot un seguit de serveis, tant a l'hora de formar en les seves files com en matèria d'intendència.
Període cronològic que es conserva: segles XIX-XX (més algun document del XVIII)

9. Població: La necessitat de conèixer el nombre d'habitants, la seva naturalesa i condició, així com els moviments migratoris ha motivat l'elaboració de documents de caràcter estadístic.
Període cronològic que es conserva: segles XIX-XX

10. Eleccions: Des del segle XIX la legislació atribueix als ajuntaments tot un seguit de competències en la celebració d'eleccions.
Període cronològic que es conserva: segles XIX-XX

11. Instrucció pública: El terme d'instrucció pública ha estat utilitzat de manera sistemàtica des de la promulgació de la Llei d'instrucció pública de 9 de setembre de 1857, tot i que en alguns municipis l'actuació dels òrgans municipals en matèria d'ensenyament ve de l'Edat Mitjana. Aquesta llei fou el punt de partida d'una nova situació caracteritzada pel compartiment de competències entre els ajuntaments i l'Estat. Amb el temps serà aquest segon qui assumirà les competències i càrregues que requeien inicialment en l'ajuntament.
Període cronològic que es conserva: segles XIX-XX (més algun document del XVIII)

12. Cultura: Utilitzem el concepte de cultura en sentit ampli, que inclou les activitats culturals i recreatives impulsades per l'Ajuntament, els centres culturals de la seva titularitat, o les relacions amb entitats ciutadanes, entre d'altres.
Període cronològic que es conserva: segleXX (més algun document del XIX)

13. Serveis agropecuaris: En zones rurals ha estat habitual que l'ajuntament exerceixi competències en matèria agrícola i ramadera. Tant a nivell de control estadístic com de suport davant de causes de força major perjudicials per aquest sector i d'ajuts i de coordinació.
Període cronològic que es conserva: segles XIX-XX

Actualment està a disposició dels usuaris de l'arxiu un inventari de la documentació històrica de l'Ajuntament de Cambrils, que abasta 30,5 metres lineals¹ (des de 1525 fins a 1939).

QUI HI POT ANAR?

Pot venir a l'arxiu tota persona interessada en la memòria cambrilenca. L'únic requisit és portar la tarjeta d'investigador o el DNI i omplir el full de comanda que es facilita al mateix arxiu.

Potser cal tenir una dosi força gran de paciència i constància, ja que la recerca històrica sovint és dura. La informació pot estar amagada en qualsevol pàgina, en qualsevol carta, en qualsevol pressupost... i se n'han de llegir tota una corrua abans d'arribar-hi. Però aquí també és on rau l'encant, el fet de poder-se sentir descobridor d'aquella dada que, treballant talment com el Sherlock Holmes, hem anat buscant, tot resseguint les pistes que ens anaven donant els documents.

Us animo a venir a l'arxiu a llegir les actes municipals del passat i del present, a esbrinar qui va ser quintat l'any tal, a trobar aquell contracte d'un determinat espectacle entre les factures i els pressupostos municipals, a saber quines plagues van afectar els camps... a buscar i remenar en el passat d'una institució tan significativa d'una població com és el seu Ajuntament.