Vilafortuny en arxius públics de Tarragona i Reus
JOSEP M.T.GRAU I PUJOL
SABÍ PERIS SERRADELL
(Arxivers)
El coneixement del passat per mantenir la identitat com a poble és i ha estat una constant arreu del món. En la nostra cultura es va utilitzar especialment durant el moviment de la Renaixença, i en la resistència contra el franquisme.

1. Per a una aproximació a la seva història vegeu l'article de Gerard Martí Estrada "Els orígens de la parròquia de Vilafortuny" a El butlletí de Vilafortuny núm. 7 (1997), pàg. 2.

2. L'agost de 1760, Salvador Marc i Bellver, de Reus, va comprar per vint-i-tres mil lliures la baronia de Vilafortuny al marquès de Barberà, Josep Galceran de Pinòs. Sobre l'adquisició i explotació de la senyoria objecte de la nostra atenció, us remetem als treballs de Salvador Rovira Gómez: La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII, Tarragona, 1994, pàg. 151-153, i "Burgesia i noblesa a Reus. El cas de Salvador March i Bellver (1718-1787)" a Pedralbes (Barcelona), 8-I (1998), pàg 67-75.

  Segons les zones geogràfiques s'ha fet servir de diferents maneres. Així, en les comarques deprimides s'ha volgut rendabilitzar de cara al foment del turisme interior de caire cultural (museus, molins, restes arqueològiques, coves...), amb el reclam de personatges famosos (músics, arquitectes, pintors, escriptors, etc.), de ser els escenaris naturals de quadres de pintors universals (penso en Picasso per Horta de Sant Joan o en Joan Miró per Mont-roig del Camp) i molts d'altres.

Quan els factors econòmics i demogràfics han estat la causa d'un desmesurat creixement, d'un canvi de paisatge, d'una urbanització accelerada del territori natural, d'un canvi rapidíssim en la distribució de sectors econòmics, amb la pèrdua de pes del sector primari a favor del secundari o terciari, també s'han produïts accions per preservar allò que hom creu que desapareix.

En llocs que, tot i haver disposat secularment de la parròquia i un terme històric, s'han agregat a d'altres municipis són els que més interès mostren per la seva història diferenciada, i els llibres monogràfics en són un instrument. Al Camp tenim l'exemple de la Canonja i més lluny, a la Conca de Barberà, hi ha els casos de les pedanies de Montblanc (la Guàrdia dels Prats, Lilla, Prenafeta), a les muntanyes de Prades, Farena respecte Mont-ral, o Rojals. A l'Ebre els nuclis prop de Tortosa, per dir unes quantes mostres d'un llarg etcètera.

Per diverses causes la documentació referent a Vilafortuny1 es troba repartida en una mitja dotzena d'arxius, motiu pel qual l'investigador que vulgui estudiar el seu passat s'haurà de desplaçar obligatòriament. Els més propers són els de Cambrils (municipal i parroquial), però a més hem de destacar els existents a Reus i Tarragona.

A l'Arxiu Històric Comarcal de Reus (AHCR), dins el fons senyorial Prim-Rull, hi ha un gruix considerable de documentació de caràcter senyorial, procedent de la família Marc2, en especial capbreus, entre els quals destaquem el de 1739, redactat pel notari resident a Valls Andreu Maimó, i un de posterior (1751-1759) autoritzat per l'escrivà de Riudoms Josep Pàmies. Cal afegir-hi diversos lligalls de censos i drets d'aigües del segles XVII. Val a dir que hom està pendent d'una nova i definitiva descripció arxivística. En els mateixos dipòsits, dins del fons comercial dels Sunyer de Reus (1752-1880), localitzem la petició d'un oratori privat el 1807 al Mas d'En Bosc, a Vilafortuny (signatura 55).

A l'Arxiu Històric de Tarragona, també administrat pel govern autonòmic, hi existeixen altres manuscrits. Dins el fons de la notaria de Tarragona, i dins la producció de Feliu Argimon, sobresurt un capbreu de Vilafortuny dels anys 1660-1664 (caixa 163) a més dins el manual comú de 1661-1664 d'aquest notari, on abunden les escriptures datades a Vilafortuny, Cambrils i Montbrió del Camp, sense oblidar tampoc la notaria de Cambrils. Dins del fons patrimonial de la família Castellarnau, de Tarragona, en la branca Marc-Miró de Reus (1612-1825), la primera, senyora del castell i terme de Vilafortuny, conté diferents actes de compra-venda de peces de terra en l'esmentat lloc (1720-1770) a més d'un conveni entre Joaquim Marc i Magdalena Vidal, vídua de Francesc Roca, sobre l'aprofitament de l'aigua d'una mina subterrània a Vilafortuny.

En el fons comercial de la Casa Moragues de Valls (AHT), en ser arrendataris de rendes senyorials, hi apareixen fulls amb notes de la recaptació del delme, redelme, primícia i novè de Cambrils i Vilafortuny dels anys 1804-1808 (signatures 1648 i 1668), amb els noms dels col·lectors i fruits obtinguts (llegums i cereals).

Per acabar, una institució que conserva documentació base de la història de Vilafortuny, i que cal tenir present, és l'Església: Arxius Històric Arxidiocesà i Capitular de Tarragona.